El furigana, a fons
Sobre cada kanji o sobre la paraula sencera
Hi ha dues maneres de col·locar la lectura. Una la reparteix caràcter a caràcter, de manera que cada kanji porta a sobre només la seva part: に sobre 日 i ほん sobre 本. És la que més ensenya, perquè deixa veure quina lectura té cada caràcter dins d'aquella paraula. L'altra posa la lectura sobre el grup sencer, i és obligada quan la paraula no es pot partir: a 今日, きょう no es divideix en un tros per a 今 i un altre per a 日. En tots dos casos, l'hiragana que va darrere del kanji no porta res a sobre.
A Hanasuka es fa servir la segona, i per prudència: cada grup de kanji seguits porta una sola lectura, perquè repartir-la caràcter a caràcter exigiria saber on talla cada paraula, i això ja seria endevinar. La lectura tampoc no la calcula cap diccionari: surt de la que cada frase porta escrita en kana, i l'app només la reparteix comprovant que encaixi amb el text. Si no encaixa, la frase es pinta sense furigana i la lectura apareix sencera a la seva línia de sota, perquè per aprendre, una lectura equivocada és pitjor que cap.
Quan el furigana diu una altra cosa
A la ficció el furigana també és un recurs d'estil. L'autor escriu el kanji del que es vol dir i a sobre la paraula que es pronuncia, i així dona dues capes alhora: 本気, «de debò», amb マジ a sobre és com ho diu un personatge jove, i en ciència-ficció o en cançons 宇宙, «univers», apareix de vegades amb そら, «cel», a sobre. A les lletres de cançons passa sovint, i el que està imprès no coincideix amb el que es canta. Per a qui estudia n'hi ha prou de saber que existeix i no prendre aquestes lectures per les del diccionari.
L'altre terreny on el furigana treballa cada dia són els noms propis. Un mateix cognom escrit en kanji pot tenir diverses lectures, i els noms de pila admeten lectures poc habituals que trien els pares, així que ni tan sols un japonès no dona per sabut com es llegeix el nom d'un altre. D'aquí que les llistes de classe, els cartells amb noms o moltes targetes de visita portin la lectura. Per a qui estudia, la lliçó és pràctica: davant d'un nom propi no cal deduir-ne la lectura, cal preguntar-la o buscar-la escrita.
Com treure-se'l a poc a poc
El furigana és una ajuda que es retira, i l'error és treure-la de cop o no treure-la mai. El que funciona és llegir cada frase dues vegades: primer intentant llegir els kanji sense mirar la línia de sobre, i després comprovant. Les paraules que surten soles ja no necessiten l'ajuda; les que no, encara sí. Amb el temps la vista deixa de pujar, i aquest és el moment d'apagar-lo i veure què passa. Si llegir es torna una ensopegada contínua, es torna a encendre sense cap problema.
A Hanasuka l'interruptor és a «El teu compte», al costat del romaji i de la mida del text, i es desa amb el teu progrés. Quan l'apagues la lectura no desapareix: baixa a una línia a sota de la frase, així que es pot consultar sense que sigui damunt del kanji. On la lectura seria la resposta, com al qüestionari de lectura de kanji, no hi apareix mai. I el llistat de kanji permet buscar per lectura, que és el camí invers: a partir de com sona, trobar el caràcter.
