Com la «a» de «pa». Sense obrir-la de més i sense arrossegar-la.
ローマ字 · rōmaji
Romaji: el japonès escrit amb les nostres lletres
La transcripció del japonès a l'alfabet llatí. Serveix per arrencar el primer dia i per escriure amb el teclat, i fa nosa tan bon punt es passa d'aquí. Aquí s'explica per què.
El japonès en lletres llatines: útil la primera setmana, un sostre a partir de la segona.
Què és el romaji
Romaji és escriure sons japonesos amb el nostre alfabet: konnichiwa, arigatō, Tōkyō. El sistema que es fa servir gairebé sempre és el Hepburn, pensat perquè un angloparlant el llegeixi més o menys bé. Qui llegeix en català hi té les vocals a favor, perquè sonen gairebé com les japoneses, però algunes consonants s'han de llegir a l'anglesa: «sh» és la nostra «x», i «ch», la nostra «tx».
És imprescindible en dos llocs: al principi de tot, per poder dir alguna cosa abans de saber llegir, i al teclat, perquè al Japó s'escriu teclejant romaji i deixant que l'ordinador el converteixi. Fora d'aquí, al Japó no es fa servir: els cartells, els menús i els llibres no en porten.
I té un problema de fons: amaga l'estructura de la llengua. El japonès s'organitza en síl·labes iguals, i aquesta estructura explica com es conjuguen els verbs i per què les paraules sonen com sonen. Escrit en romaji, això desapareix — i, amb això, mitja explicació de la gramàtica.
La bona notícia: el kana s'aprèn en una setmana. El romaji no és un camí més llarg, és un camí que no arriba enlloc.
Les cinc vocals, que és el més fàcil
El japonès té cinc vocals i sonen gairebé com les del català quan són tòniques: pures, curtes i sempre iguals. És la part de la llengua que un catalanoparlant té regalada, amb una precaució que convé saber abans de començar: en japonès no hi ha vocal neutra, i una a àtona continua sonant a.
Com la «i» de «pis». La mateixa a totes les paraules.
Com la «u», però amb els llavis sense arrodonir. És l'única que s'aparta una mica.
A mig camí entre la «e» de «més» i la de «cafè». No es converteix mai en diftong.
A mig camí entre la «o» de «dos» i la de «cor». Curta, llevat de quan és llarga i es marca.
El que el romaji t'amaga
Quatre coses que en kana són evidents i que en lletres llatines s'han d'aprendre de memòria.
- は → wa La partícula que s'escriu d'una manera i es diu d'una altra. En kana veus は i aprens la regla una vegada. En romaji veus «wa» i mai no saps si és は o わ, que són dos signes diferents amb dos usos diferents.
- ō ū Les vocals llargues. Duren dos temps i canvien la paraula. En romaji es marquen amb una ratlla a sobre que gairebé ningú no escriu, així que «Tokyo» i «Tōkyō» acaben semblant el mateix, i no ho són.
- っ La consonant doble. En kana és un signe petit que es veu; en romaji és una lletra repetida que es llegeix d'una tirada. I la diferència entre «kite» i «kitte» és real.
- ん La ena que dura. És una síl·laba sencera, no una consonant enganxada a l'anterior. Escrita «n» al costat d'una altra lletra, aquesta durada es perd i el ritme de la frase surt malament.
El romaji, a fons
Tres maneres d'escriure el mateix
No hi ha un únic romaji. El Hepburn, el més estès fora del Japó i a les estacions, escriu les síl·labes com les sentiria un angloparlant: し és «shi», ち «chi», つ «tsu» i ふ «fu». El Kunrei, que va fixar el govern japonès el segle passat, prefereix la regularitat de la taula i escriu «si», «ti», «tu» i «hu», perquè són les files de さ, た i は. I hi ha el romaji de teclat, que copia lletra per lletra l'escriptura en kana: «toukyou» en lloc de «Tōkyō».
La diferència que més confon és a les vocals llargues. El Hepburn les marca amb una ratlla a sobre, però la ratlla gairebé mai no arriba als cartells, a les marques ni als noms, i així «Tōkyō» acaba escrit «Tokyo», que llegit al peu de la lletra dura dos temps menys. D'altres doblen la vocal, «Tookyoo», o hi afegeixen una hac, sobretot en cognoms. Per a qui estudia, la conclusió és senzilla: el romaji que es veu per aquí i per allà no és fiable per saber quant dura una vocal, i el kana sí, perquè en kana la vocal llarga sempre hi és escrita.
Com es tecleja el japonès
En un ordinador el japonès s'escriu en romaji i el sistema el converteix. Es tecleja «nihongo», apareix にほんご, i en prémer la barra espaiadora s'ofereixen les escriptures possibles, entre les quals 日本語. Es tria, es confirma i es continua. El teclat segueix l'escriptura en kana i no la pronunciació, així que la partícula は es tecleja «ha», を es tecleja «wo», la ん s'assegura amb «nn» i la o llarga de とうきょう s'escriu «toukyou», amb la う que porta en kana.
Dos detalls estalvien ensopegades. La consonant doble es tecleja repetint la lletra, «kitte» per a きって, i si cal una っ solta s'escriu «ltu» o «xtu». Les síl·labes compostes surten soles: «kya» dona きゃ i «sho», しょ. Al mòbil, en canvi, el més habitual al Japó no és el romaji sinó un teclat de kana en què es llisca el dit des de cada consonant cap a la seva vocal. Teclejar en romaji té a més un premi amagat: obliga a saber com s'escriu cada paraula en kana.
El que el romaji no diu de la pronunciació
Llegit amb ulls de catalanoparlant, el romaji té paranys. La j sona com la «tg» de «metge» o la «tj» de «platja», com en l'anglès «jeans». La z és una s sonora, com la de «zero», i no la zeta del castellà. La h sí que sona: és una aspiració suau, com la de l'anglès «house», i no una lletra muda. La g és sempre com la de «gat», també a «ge» i a «gi», que no sonen com a «gent» ni com a «gira». I la r és sempre simple, com a «cara», mai vibrant com a «carro», encara que vagi a començament de paraula.
Tampoc no diu res del ritme. «Sensei» sembla que té dues síl·labes i en japonès té quatre temps, se-n-se-i, i la i final se sent més aviat com una e allargada. La u de «desu» i de «masu» gairebé no sona en la parla normal, i la i de «shita» tampoc. I la n de «shinbun» es pronuncia m perquè la contagia la b del darrere. Res d'això no es veu en lletres llatines i tot se sent; per això escoltar les frases abans de llegir-les en romaji estalvia corregir un mal costum més endavant.
Com es tracta el romaji aquí
Hi és de suport des del primer dia, i hi ha un interruptor per treure'l el dia que faci nosa.
Es pot apagar
Des del teu compte, amb un toc. Desapareix de les lliçons, els exemples, els llistats i els resultats, i així et pots autoavaluar llegint kana en lloc de llegir lletres.
Excepte on és la resposta
Al qüestionari de lectura de kana les opcions són romaji i allà es queda: treure'l deixaria una pregunta sense respostes possibles.
I mai no es tecleja a mà
El romaji de cada frase i de cada kanji es calcula a partir de la seva lectura en kana, així que no pot discrepar-ne. Un romaji escrit a mà acaba dient una cosa diferent del kana del costat.
Preguntes sobre el romaji
Es pot aprendre japonès només amb romaji?
Es pot aprendre a dir quatre frases, i aquí s'acaba. Res del que es llegeix al Japó no porta romaji, i l'escriptura llatina amaga l'estructura de síl·labes sobre la qual s'explica la gramàtica. Com a rodetes de la primera setmana és útil; com a pla, no n'hi ha prou.
Quin sistema de romaji es fa servir?
El Hepburn, que és el més estès i el que fan servir els cartells de les estacions japoneses. Escriu «shi», «chi», «tsu» i «fu» tal com sonen, en lloc de forçar-los a encaixar a la taula de síl·labes com fan altres sistemes.
Com s'escriu japonès amb el teclat?
Teclejant romaji. S'escriu «nihongo» i l'ordinador ho converteix primer a kana i després ofereix els kanji possibles perquè triïs. Per això el romaji no desapareix mai del tot: és la manera normal d'escriure japonès en un ordinador o en un mòbil.
Quan s'ha de deixar el romaji?
Tan bon punt tinguis l'hiragana, que és cosa d'una setmana. La manera de fer-ho sense patir és apagar-lo per parts: primer a les frases que ja saps i després a tota la resta. A Hanasuka és un interruptor, així que es pot tornar enrere quan calgui.
Per què hi ha paraules en romaji amb apòstrof, com «kan'i»?
L'apòstrof separa una n de la vocal o la y que la segueixen quan són síl·labes diferents. かんい (senzill) és «kan'i», una ん i després una い; sense l'apòstrof, «kani» es llegiria かに, que és «cranc». Pel mateix motiu, divendres, きんようび, s'escriu «kin'yōbi».
Com s'escriu la partícula は en romaji?
Com sona: «wa». El Hepburn escriu les partícules segons la pronunciació, així que は és «wa», へ és «e» i を és «o», tot i que de vegades es veu «wo». Per això en romaji no es nota que són els mateixos signes que es llegeixen «ha» i «he» dins d'una paraula; en kana, en canvi, es veu a la primera.
Els japonesos saben llegir romaji?
Sí: s'aprèn a l'escola primària i tothom el llegeix, perquè a més és com es tecleja a l'ordinador. Però no es fa servir per llegir de debò: apareix als noms de les estacions, en cartells pensats per als visitants, en marques i en passaports. Un text llarg escrit tot en romaji li costaria més a un japonès que en kana.
Es pot respondre en romaji als qüestionaris de Hanasuka?
Sí, on la resposta és japonès: al qüestionari de vocabulari a la inversa i a l'exercici d'escriptura de cada lliçó s'admet la resposta en kanji, en kana o en romaji, i la correcció tolera accents, majúscules i signes. Al qüestionari de lectura de kana les opcions són justament el romaji de cada signe, perquè allà la lectura és el que es pregunta.
Continua per aquí
Hiragana: per on comença el japonès
El sil·labari corbat. S'aprèn en una setmana i amb ell s'escriu la gramàtica sencera.
Furigana: la lectura escrita damunt del kanji
El kana petit sobre el kanji. L'ajuda per llegir que no canvia el que estàs llegint.
Parlar japonès: la part que gairebé mai no es practica
Escoltar la frase, dir-la i que alguna cosa et digui si l'has dita bé.
Passa del romaji al kana aquesta setmana
S'hi entra amb Google, amb Apple o amb un correu i una contrasenya. No es demana cap targeta, perquè no hi ha res a cobrar.
Comença ara