おはようございます
おはようございます
ohayougozaimasu
Bon dia
Fins a mig matí. Entre amics s'escurça a おはよう, i a la feina es fa servir a qualsevol hora en arribar per primera vegada.
salutacions cortès
会話 · kaiwa
Cinc-centes frases d'ús corrent, cadascuna amb la seva lectura, el seu significat i —el que gairebé mai no hi surt— quan es diu i a qui. Perquè en japonès dir el que és correcte en el moment equivocat sona pitjor que no dir res.
Cinc-centes frases amb la seva lectura, el seu àudio i el «quan es fa servir» de cadascuna.
Qualsevol llista de frases et dona el japonès i la traducció. Amb això n'hi ha prou per llegir-les, però no per dir-les: «gràcies» té mitja dotzena de formes en japonès, i triar malament no és un matís, és sonar estrany o fins i tot brusc.
Per això cada frase d'aquí porta dos camps més: en quina situació es diu i amb quin registre. El registre no és el to —és la forma del verb—, i en japonès canvia segons amb qui parlis: no es parla igual a un amic que a un client.
Estan repartides per situacions reals: salutacions, menjar, compres, transport, salut, emergències, feina, presentacions. Es poden cercar pel significat, per la lectura o per la frase mateixa, i es poden escoltar totes.
Cada frase porta l'escriptura japonesa, la lectura en kana, el romaji, el significat, quan es fa servir, la situació i el registre. Res d'això no es tecleja dues vegades: el romaji es calcula a partir de la lectura.
Aquestes frases són dins del curs tal com es veuen aquí. Se n'ha agafat una de cada situació perquè es vegi la varietat, i no catorze del mateix apartat.
おはようございます
おはようございます
ohayougozaimasu
Bon dia
Fins a mig matí. Entre amics s'escurça a おはよう, i a la feina es fa servir a qualsevol hora en arribar per primera vegada.
salutacions cortès
おやすみなさい
おやすみなさい
oyasuminasai
Bona nit (en anar a dormir)
Només en acomiadar-se per dormir. En família es queda en おやすみ.
comiats cortès
おかげさまで
おかげさまで
okagesamade
Gràcies, bé (gràcies a tu)
Resposta modesta quan et pregunten com estàs o com va una cosa. Atribueix la teva bona sort a l'altre.
cortesia cortès
はじめまして
はじめまして
hajimemashite
Encantat de conèixer-te
Només la primera vegada que veus algú. Se sol encadenar amb el teu nom i よろしくお願いします.
presentacions cortès
いただきます
いただきます
itadakimasu
Bon profit (abans de menjar)
Es diu sempre abans del primer mos, fins i tot menjant sol. Agraeix a qui ha cuinat i al menjar mateix.
menjar neutre
いくらですか
いくらですか
ikuradesuka
Quant costa?
La pregunta universal de compres. Assenyalant, n'hi ha prou amb これはいくらですか.
compres neutre
駅はどこですか
えきはどこですか
ekihadokodesuka
On és l'estació?
La pregunta més útil del viatge. Canvia 駅 pel que busquis.
direccions neutre
切符はどこで買えますか
きっぷはどこでかえますか
kippuhadokodekaemasuka
On compro el bitllet?
A les màquines de l'estació, gairebé totes amb opció en anglès.
transport neutre
チェックインをお願いします
ちぇっくいんをおねがいします
chekkuinwoonegaishimasu
Vull fer el check-in
En hotels, a partir de les 15:00 normalment.
allotjament cortès
入場料はいくらですか
にゅうじょうりょうはいくらですか
nyuujouryouhaikuradesuka
Quant costa l'entrada?
入場料 és el preu d'entrada a un museu o recinte.
viatge neutre
助けてください
たすけてください
tasuketekudasai
Ajudi'm!
La frase d'emergència. Cridada, qualsevol entén que necessites ajuda.
emergències neutre
気分が悪いです
きぶんがわるいです
kibungawaruidesu
Em trobo malament
Malestar general, no dolor concret.
salut neutre
はい
はい
hai
Sí
També serveix de «t'escolto» al telèfon i de «present» en passar llista.
conversa neutre
嬉しいです
うれしいです
ureshiidesu
Estic content
Alegria per una cosa concreta que ha passat.
sentiments neutre
La mateixa idea es diu de quatre maneres segons amb qui parlis, i el que canvia és la forma del verb. Triar el registre és la meitat de parlar japonès.
El del client i el del cap. Verbs honorífics i humils: no només s'és cortès, és que es puja l'altre i es baixa un mateix.
t.frases-en-japones.reg.cortès
t.frases-en-japones.reg.neutre
El dels amics i la família: la forma plana del verb. Fet servir amb qui no toca, sona brusc.
Les situacions que cobreixen: allotjament · cites · menjar · compres · conversa · cortesia · comiats · direccions · emergències · estudi · família · opinions · peticions · presentacions · salut · salutacions · sentiments · telèfon · temps · feina · transport · viatge
Bona part del japonès quotidià són fórmules fixes que es diuen en moments concrets i no es tradueixen paraula per paraula. いただきます es diu abans de menjar i ごちそうさまでした en acabar, i totes dues agraeixen el menjar. いってきます es diu en sortir de casa, una cosa així com «me'n vaig i torno», i qui es queda respon いってらっしゃい. En tornar es diu ただいま, i la resposta és おかえりなさい. No dir-les no és un error de gramàtica, però es nota tant com no saludar en entrar.
A la feina, la fórmula per excel·lència és お疲れ様です, que al·ludeix al cansament de l'altre i serveix de salutació entre companys, de comiat en acabar la jornada i d'agraïment per un esforç. Amb un superior es fa servir お疲れ様です o お疲れ様でした, i no ご苦労様, que es diu de dalt a baix; entre amics n'hi ha prou amb お疲れ. El que tenen d'útil aquestes frases és que no cal construir-les: s'aprenen senceres, amb la seva situació, i es fan servir des de la primera setmana. Per això les del curs porten escrit quan es diuen.
Les disculpes tenen graons. ごめん és entre amics; ごめんなさい, amb la família o amb algú proper; すみません és la d'ús general, amb desconeguts i pel carrer; i 申し訳ありません, o 申し訳ございません, és la formal, la de la feina i l'atenció al client. すみません serveix, a més, per cridar l'atenció d'algú i per agrair un favor que ha causat molèstia: reconeix la molèstia abans que agrair, i per això de vegades ocupa el lloc de «gràcies».
Amb les gràcies passa una cosa semblant. ありがとう és la forma curta, per a amics i família; ありがとうございます, la cortesa; i どうも, sola, és un agraïment breu i una mica informal que val en una botiga. Hi ha un matís de temps que convé saber: per una cosa que ja s'ha acabat se sol fer servir el passat, ありがとうございました, en sortir d'una botiga o en acabar una ajuda. I davant d'unes gràcies, l'habitual no és un «de res» solemne sinó treure-hi importància: いいえ, o どういたしまして, que sona una mica més formal.
En una conversa japonesa qui escolta no es queda callat: va intercalant petites respostes que indiquen que segueix el fil. Es diuen aizuchi, i les més comunes són はい i ええ, «sí, et segueixo»; そうですね, «així és»; なるほど, «ja ho veig»; i 本当ですか, «de debò?». Són curtes a propòsit: no prenen el torn a qui parla, l'acompanyen. Un oient mut sembla distret o incòmode, així que acostumar-se a posar-les forma part de parlar bé, encara que en català se'n facin servir força menys.
El detall que confon els estrangers és que はい, dit així, no sempre vol dir «sí, hi estic d'acord»: sovint només vol dir «t'estic escoltant». I un «no» directe s'evita: per refusar es prefereixen fórmules que deixen la frase en l'aire, com ちょっと…, «és una mica…», o 考えておきます, «m'ho pensaré». Entendre que això ja és una resposta estalvia molts malentesos, i fer-les servir un mateix fa que la negativa soni educada en lloc de brusca.
Una frase no està apresa quan es reconeix, sinó quan surt sola en la seva situació. Per arribar-hi cal practicar-la en els dos sentits: del japonès al català, que és entendre, i del català al japonès, que és produir i costa força més. Ajuda dir-la en veu alta cada vegada, imaginant l'escena, i aprendre-la sencera, amb la seva partícula i la seva terminació, en lloc de muntar-la peça a peça. I repassar-la espaiadament: l'endemà, al cap de pocs dies, al cap d'una setmana.
Això és el que fa la secció de frases comunes de Hanasuka. Es cerquen pel significat, per la lectura o pel text japonès, i es filtren per situació, per registre i pel que ja domines. El qüestionari va en els dos sentits, triant o escrivint, i els esquers surten de la mateixa situació, així que no s'encerta per descart. En fallar es veu la frase sencera amb el seu «quan es fa servir» i es pot escoltar a poc a poc. I el que s'estudia entra al repàs del dia.
Una frase se sap quan surt sola en la situació correcta, i per arribar-hi cal practicar-la en els dos sentits.
Les cinc-centes, que es poden cercar pel significat, per la lectura o pel text japonès, amb un marcador d'encerts per frase per saber quines ja domines.
Del japonès al català —reconèixer— i del català al japonès —produir, que costa el triple—. Els esquers surten de la mateixa situació, així que no es pot encertar per descart.
Les que estudies entren al repàs espaiat i tornen a aparèixer quan toca oblidar-les, no abans.
Les de salutació i cortesia —bon dia, gràcies, perdó, si us plau—, les de demanar en un restaurant i les de preguntar on és alguna cosa. Amb això es resol un viatge sencer. L'important no és la llista, és saber en quin registre va cadascuna.
Perquè el japonès marca en el mateix verb la distància amb qui t'escolta. No és el mateix donar les gràcies a un amic que a un client, i fer servir la forma equivocada no sona a error de llengua sinó a error de tracte. Per això cada frase d'aquest curs porta escrit el seu registre.
Per sobreviure a un viatge, sí. Per parlar, no: sense gramàtica no es poden muntar frases noves, només repetir les apreses. El que funciona és fer les dues coses alhora, i per això aquí les frases són al costat del curs de teoria i no en una altra aplicació.
Totes, amb la veu japonesa del mateix dispositiu, i amb una segona velocitat més lenta per quan la frase és llarga. Als ajustos de veu es pot triar quina de les veus instal·lades es fa servir, que és el que més canvia la qualitat del que se sent.
No té traducció directa. Es diu en presentar-se, amb el sentit d'«encantat, compto amb tu», i en demanar alguna cosa o començar a treballar amb algú, amb el de «t'ho encarrego» o «gràcies per endavant». El que expressa és la confiança en una relació que comença o que continua, i per això es fa servir tant.
Amb ください darrere del que vols, marcat amb を: 水をください, «aigua, si us plau». Per a una cosa que s'ofereix com a servei, com el compte o un plat, sona més natural お願いします: お会計お願いします. I per demanar que algú faci alguna cosa es fa servir la forma て del verb: 待ってください, «esperi, si us plau».
おはようございます al matí, こんにちは durant el dia i こんばんは en arribar a un lloc al vespre. Per acomiadar-se abans d'anar a dormir es diu おやすみなさい, que no és una salutació sinó un «que descansis». Entre amics s'escurcen: おはよう, おやすみ. La は final de こんにちは i こんばんは es pronuncia «wa».
Normalment res: és el personal qui diu いらっしゃいませ, «benvingut», i no s'espera resposta; n'hi ha prou amb un gest o una petita inclinació. Per cridar el cambrer es diu すみません, i en sortir d'un restaurant és costum dir ごちそうさまでした, que agraeix el menjar.
Escoltar la frase, dir-la i que alguna cosa et digui si l'has dita bé.
El verb al final i les partícules manant. El temari complet, unitat per unitat.
El sil·labari angulós. Amb ell s'escriuen els manlleus, els noms estrangers i les onomatopeies.
S'hi entra amb Google, amb Apple o amb un correu i una contrasenya. No es demana cap targeta, perquè no hi ha res a cobrar.
Comença ara