Bàsic
Presentar-te, demanar, moure't: el japonès de supervivència.
Kanji: 79 · unitats de teoria: 15
日本語能力試験 · JLPT
L'examen oficial de japonès per a estrangers mesura en cinc graons, i numera a l'inrevés del que sembla: el N5 és el més fàcil i el N1, el més difícil. No hi ha N6.
L'escala oficial explicada, amb quants kanji i quantes unitats cobreix el curs de cada nivell.
El Japanese-Language Proficiency Test és l'examen oficial de japonès com a llengua estrangera. L'organitzen la Japan Foundation i una associació japonesa de serveis educatius, es fa dues vegades l'any en molts països i és el certificat que demanen les universitats i les empreses japoneses.
Mesura comprensió: vocabulari, gramàtica, lectura i escolta. No hi ha cap part de parlar ni d'escriure, cosa que convé saber abans de prendre'l com a única meta — es pot aprovar un N3 i no saber demanar un cafè en veu alta.
La seva numeració despista: els nivells van del N5, que és el d'entrada, al N1, que és el més alt. És el contrari del que un espera i és la primera confusió de gairebé tothom.
L'examen no avalua l'expressió oral ni l'escrita. Per això aquí la pràctica de parlar va a part i no depèn del nivell: es comença a dir frases en veu alta des de la primera lliçó.
Què se sap fer amb cada nivell, quants kanji li corresponen i quantes unitats de teoria en cobreix aquest curs.
Presentar-te, demanar, moure't: el japonès de supervivència.
Kanji: 79 · unitats de teoria: 15
Conversa quotidiana: explicar què vas fer, demanar permís, donar la teva opinió.
Kanji: 166 · unitats de teoria: 12
Japonès del carrer: cortesia real, matisos i frases que no es tradueixen literals.
Kanji: 367 · unitats de teoria: 12
Premsa, feina i japonès formal. Aquí només s'etiqueten kanji: la teoria arriba fins a N3.
Kanji: 367
Llengua escrita, acadèmica i literària. Aquí només s'etiqueten kanji: la teoria arriba fins a N3.
Kanji: 985
El repartiment de kanji per nivell és una reconstrucció, no un document oficial: la Japan Foundation va deixar de publicar llistes de kanji el 2010. És la llista que es fa servir per consens i n'hi ha d'altres que difereixen en algun caràcter, així que serveix per orientar-se i no per donar per segur què caurà a l'examen.
La teoria cobreix del N5 al N3, que és on s'acaba el japonès que es fa servir parlant: presentar-te, moure't, comprar, explicar què vas fer ahir i seguir una conversa normal. Les lliçons parlades i el vocabulari segueixen aquests mateixos tres nivells, així que el que s'estudia a la teoria d'un nivell es practica en veu alta en aquest mateix nivell.
Els kanji sí que arriben fins a dalt: hi ha els 2.136 de la llista d'ús comú, etiquetats per nivell, així que es poden estudiar els del N1 encara que la gramàtica d'aquest nivell no hi sigui. I el que no cobreix el curs es diu aquí en lloc de deixar-ho en el dubte.
Tots els nivells mesuren el mateix amb dificultat diferent: coneixement de la llengua, que és vocabulari, kanji i gramàtica; comprensió lectora; i comprensió auditiva. Del N5 al N3 el vocabulari va en una prova a part de la gramàtica i la lectura, i al N2 i al N1 van junts en un sol bloc. Tot és d'opció múltiple i es respon en un full de lectura òptica: no s'escriu cap frase ni es parla amb ningú. Tampoc no cal traçar kanji, només reconèixer-los i saber-los llegir.
L'escolta és la part que més sorprèn: els àudios sonen una sola vegada i, en alguns exercicis, ni la pregunta ni les opcions són escrites al quadernet. Per aprovar no n'hi ha prou amb la nota total, perquè cada secció té el seu mínim, així que convé preparar-les totes i no confiar-ho tot a la que es porta millor. I la lectura demana velocitat a més de comprensió: als nivells alts els textos són llargs i el temps és just. Practicar amb rellotge les últimes setmanes forma part de la preparació.
El N5 demana els dos sil·labaris, un centenar de kanji i la gramàtica de les frases senzilles: presentar-se, dir què hi ha i on, demanar alguna cosa. El N4 hi afegeix la forma plana, la forma て amb els seus usos, les condicionals i les comparacions, i amb això ja se segueix una conversa lenta del dia a dia. El N3 es va crear en la reforma del 2010 per fer de pont entre aquest nivell i el N2, que eren un salt massa gran, i és on es comença a entendre el japonès a velocitat natural en situacions quotidianes.
A partir del N2 l'examen ja s'assembla a la vida adulta al Japó: articles de premsa, instruccions, converses de feina i un vocabulari que creix molt. El N1 demana llegir textos abstractes i seguir discursos complexos. Molta gent nota que el salt del N3 al N2 costa més que els anteriors, perquè hi ha menys gramàtica nova però el vocabulari i els kanji es multipliquen. Per això els terminis que es llegeixen per aquí per a cada nivell serveixen d'orientació i no de promesa.
Hanasuka serveix per construir la base dels tres primers nivells. La teoria cobreix la gramàtica del N5 al N3, unitat per unitat i amb el seu mini-qüestionari; les lliçons practiquen aquesta gramàtica en frases parlades; el vocabulari està etiquetat del N5 al N3 i es pot estudiar filtrat per nivell; i els kanji porten el seu nivell fins al N1, amb la reserva que aquest repartiment és una reconstrucció. El que no hi ha són simulacres amb el format oficial, ni proves amb rellotge, ni exercicis de lectura de textos llargs.
Un pla raonable combina les dues coses. Durant mesos, estudi diari del nivell: teoria, lliçons, vocabulari, kanji i repàs. Les últimes setmanes, els exemples oficials i algun llibre de preparació, per acostumar-se al format, al temps i a l'escolta d'una sola vegada. I el dia de l'examen, recordar que els nivells del vocabulari i dels kanji són orientatius: sempre cau alguna paraula que no era a cap llista, i això no és una errada de preparació.
El nivell no és una pantalla ni un cadenat: és una manera d'ordenar i de mesurar per on vas.
Cada unitat, cada lliçó i cada kanji porta el seu nivell, i el menú mostra quant en portes fet de cadascun, amb la seva barra i el seu recompte.
El llistat de kanji es filtra i el que deixis filtrat passa al qüestionari, així que et pots examinar només dels del teu nivell.
Un nivell sense contingut no surt en cap llista. Si algun dia s'afegeix teoria de N2, apareixerà sola on toca.
El N5. L'escala va del N5 al N1 de menys a més dificultat, així que el N5 és el d'entrada i el N1, el més alt. És a l'inrevés del que suggereix la numeració i confon gairebé tothom la primera vegada.
Al voltant de cent, i unes vuit-centes paraules. És un llistó assequible: amb dos o tres mesos d'estudi constant s'hi arriba. Tingues en compte que el repartiment exacte per nivells és una reconstrucció i no una llista oficial.
No. Avalua vocabulari, gramàtica, comprensió lectora i comprensió auditiva, tot amb preguntes d'opció múltiple. No hi ha cap part d'expressió oral ni d'expressió escrita, així que aprovar-lo no demostra que se sàpiga parlar.
Depèn molt del ritme, però un ordre de magnitud raonable estudiant cada dia és un any o una mica més des de zero. Al N5 s'hi arriba en pocs mesos; a partir del N3 la corba es fa més costeruda perquè el vocabulari creix molt.
Serveix per construir la base —gramàtica fins al N3, els 2.136 kanji etiquetats per nivell, vocabulari i escolta—, però no és un simulacre d'examen: no hi ha proves cronometrades amb el format oficial. I el repartiment de kanji per nivell és una reconstrucció, així que per a l'examen convé contrastar-lo.
Es convoca dues vegades l'any, al juliol i al desembre, tot i que no totes les seus ofereixen les dues convocatòries. Fora del Japó l'organitzen centres associats a la Japan Foundation, normalment universitats o institucions culturals; les dates d'inscripció i les seus de cada país es consulten al seu web oficial.
Cal arribar a una puntuació total mínima i, a més, a un mínim en cadascuna de les seccions, així que treure molt bona nota en gramàtica i lectura no compensa quedar-se curt en escolta. El resultat és aprovat o no aprovat, amb la puntuació desglossada, i el certificat no caduca.
No. Cada nivell és un examen independent i es pot anar directament al que correspongui al que saps, sense haver aprovat els anteriors. Molta gent se salta el N5 i comença pel N4 o el N3. El que és raonable és provar els exemples oficials de cada nivell i presentar-se al més alt que es resolgui amb un cert marge.
Els 2.136 d'ús comú, amb les seves lectures, el curs i la freqüència.
El verb al final i les partícules manant. El temari complet, unitat per unitat.
Tretze eres, del Jōmon al Reiwa, explicades pel que van deixar en la llengua.
S'hi entra amb Google, amb Apple o amb un correu i una contrasenya. No es demana cap targeta, perquè no hi ha res a cobrar.
Comença ara