語彙 · goi
Les paraules que es fan servir de debò, ordenades per tema, per classe i per nivell de l'examen oficial. Cadascuna amb la seva lectura en kana i, quan cal, la nota que evita l'error de sempre: el grup del verb, el comptador o la paraula que sona igual.
Les paraules del dia a dia per tema i nivell, amb la lectura, el significat i les notes que eviten l'error típic.
És un vocabulari pensat per parlar, no per aprovar de memòria. Està repartit en temes de la vida diària —la família, el menjar, la casa, el transport, la feina, els sentiments— i cada paraula porta la seva classe: verb, substantiu, adjectiu, adverbi, pronom, connector, nombre o expressió feta. Els adjectius van en dos grups, els de -i i els de -na, perquè es conjuguen diferent i és el primer que cal saber d'un de nou.
Cada paraula està escrita com s'escriu al Japó: amb kanji si normalment en porta, i en kana si el normal és escriure-la en kana, com ありがとう. Tots els kanji són de la llista oficial d'ús comú. Al costat hi ha la lectura en kana, i el romaji es calcula a partir d'ella, així que mai no la pot contradir. El significat és en català i, quan la paraula en té més d'un, van separats per comes.
Moltes paraules porten una nota, i és aquí on hi ha el que una llista de traduccions no explica. En els verbs, el grup i la forma cortesa. En la família, la diferència entre la paraula per als teus i la paraula per als d'un altre. En els nombres, com canvia la lectura amb el comptador. I en les que es confonen, l'advertència: 鼻 (nas) sona igual que 花 (flor), i おばさん no és おばあさん.
Les paraules que es llegeixen senceres, sense repartir la lectura entre els seus kanji, ho avisen a la nota: 今日 es llegeix きょう, i 大人, おとな. Són poques i molt freqüents, i no hi ha manera de deduir-les.
Per nivell de l'examen oficial, per classe de paraula i per tema. Les xifres surten de les dades de l'app, així que són les mateixes paraules que s'estudien a dins.
| N5 · Bàsic | 530 |
|---|---|
| N4 · Elemental | 351 |
| N3 · Intermedi | 172 |
| En total | 1.053 |
El nivell de cada paraula és una orientació, no una dada oficial: des del 2010 el JLPT no publica llistes de vocabulari, i les que circulen no coincideixen entre si. Serveix per saber per on començar, no per donar per segur què entra a l'examen.
| Verbs | 189 |
|---|---|
| Substantius | 572 |
| Adjectius -i | 77 |
| Adjectius -na | 36 |
| Adverbis | 42 |
| Pronoms, demostratius i interrogatius | 28 |
| Conjuncions i connectors | 14 |
| Nombres i comptadors | 31 |
| Expressions | 64 |
| Persones i família | 50 |
|---|---|
| Cos i salut | 56 |
| Menjar i beure | 79 |
| Expressions fetes | 54 |
| La casa | 62 |
| Ciutat i transport | 71 |
| Feina i estudis | 63 |
| Temps i calendari | 82 |
| Natura i clima | 57 |
| Roba i compres | 46 |
| Lleure i cultura | 55 |
| Sentiments i caràcter | 41 |
| Parlar i pensar | 58 |
| Societat i tràmits | 46 |
| Accions de cada dia | 51 |
| Com són les coses | 65 |
| Lloc, quantitat i temps | 79 |
| Paraules de relació | 38 |
Les primeres paraules de cada tema, tal com són dins del curs: la paraula, la seva lectura, el que vol dir i la nota quan en porta. A dins hi són totes, amb cercador, filtres i àudio.
Cada carta afirma alguna cosa i es llisca cap a la dreta si és cert o cap a l'esquerra si és fals; també es respon amb els botons o amb les fletxes del teclat. Hi ha tres classes de carta, que es juguen per separat o barrejades, i del nivell que triïs.
Una paraula del vocabulari amb un significat: el seu o el d'una altra paraula de la mateixa classe, perquè no es pugui encertar per descart.
Una frase de les lliçons amb un significat: el seu o el d'una altra frase de la mateixa lliçó o del seu nivell.
Afirmacions sobre gramàtica, pronunciació, escriptura i cultura, escrites a mà i cadascuna amb el seu perquè.
Els adjectius japonesos es conjuguen, i ho fan de dues maneres. Els de -i canvien la terminació com si fossin verbs: 高い (alt, car) passa a 高くない en negatiu i a 高かった en passat. Els de -na no es toquen i porten darrere です, じゃない o だった: 静かです, 静かじゃない, 静かだった. Per anar davant d'un substantiu, els primers van tal qual, 高い山, i els segons necessiten な: 静かな町. Barrejar els dos models és un dels errors més freqüents del començament.
El parany és que la terminació enganya. きれい (bonic, net) i 嫌い (que no agrada) acaben en い i són de -na: きれいな花, きれいじゃない. I l'adjectiu més usat de tots, いい (bo), és irregular: es conjuga a partir de よい, així que el seu negatiu és よくない i el seu passat, よかった. Per això, al vocabulari de Hanasuka els adjectius no van barrejats: els de -i i els de -na tenen cadascun el seu filtre, i es poden estudiar i preguntar per separat.
Un verb japonès s'aprèn amb el seu grup, perquè en depèn cada forma. Els del grup 1 canvien la vocal final (話す, 話します, 話さない); els del grup 2 acaben en -iru o -eru i perden la る (見る, 見ます, 見ない); i al grup 3 hi ha する i 来る, que són irregulars. Molts verbs es formen amb する darrere d'un substantiu: 勉強する, estudiar; 電話する, trucar per telèfon. Aprendre el substantiu és, en aquests casos, aprendre també el verb.
Les excepcions convé saber-les aviat: 帰る (tornar), 入る (entrar), 走る (córrer), 知る (saber) i 切る (tallar) acaben en -iru o -eru i són del grup 1, així que fan 帰ります i no «帰ます». Per això cada verb del vocabulari porta a la nota el grup i la forma cortesa, que és la que més es fa servir al principi. I s'estudien en forma de diccionari, que és la que apareix en qualsevol diccionari i la base de les formes planes.
En japonès els nombres no van sols: porten un comptador que depèn del que es compta. 人 per a persones, 冊 per a llibres, 枚 per a coses planes com fulls o camises, 本 per a coses llargues i primes com ampolles o llapis, 匹 per a animals petits i 台 per a màquines i vehicles. I hi ha un comodí, els nombres japonesos amb つ (ひとつ, ふたつ, みっつ), que serveix per a gairebé qualsevol objecte fins al deu quan no se sap quin comptador toca.
El que costa no és tant el comptador com els canvis de so. 一本 es llegeix いっぽん, 三本 さんぼん i 六本 ろっぽん; 一人 és ひとり i 二人 ふたり, però 三人 ja és さんにん. Són canvis que s'aprenen amb l'ús més que amb regles, començant pels comptadors més freqüents. El vocabulari de Hanasuka reuneix nombres i comptadors en una classe pròpia, amb notes com aquestes, i la teoria del N5 els dedica una unitat sencera.
El japonès té poques síl·labes possibles, així que abunden les paraules que sonen igual i s'escriuen diferent. 鼻 (nas) i 花 (flor) són totes dues はな; 橋 (pont) i 箸 (bastonets) són totes dues はし; i 訪ねる (visitar) i 尋ねる (preguntar) es llegeixen たずねる. En escriure, els kanji desfan el dubte; en parlar, el desfan el context i, de vegades, l'accent tonal. És una de les raons per les quals el japonès escrit no pot prescindir dels kanji.
I a l'inrevés: una sola paraula japonesa cobreix el que en català són diverses. 高い és «alt» i també «car»; 聞く és «sentir», «escoltar» i «preguntar»; 青 és «blau», però també el verd del semàfor. Per això el significat de les paraules del vocabulari porta les accepcions principals separades per comes, i escrivint al qüestionari en val qualsevol. I per això tampoc no es posa d'esquer una paraula que comparteixi un sentit amb la bona: la resposta correcta ha de ser una de sola.
Primer es cerca i es filtra; després es pregunta sobre el que ha quedat.
Totes les paraules, que es poden cercar pel significat, per la lectura, pel romaji o per la paraula mateixa, i filtrar per classe, tema, nivell i pel que ja domines. Cadascuna porta el seu marcador d'encerts i es pot escoltar.
Veure la paraula i triar què vol dir, o veure el significat i dir la paraula. Triant entre quatre, amb esquers de la mateixa classe, o escrivint: el significat, o la paraula en kanji, kana o romaji. El que surt entra al repàs.
El joc de cartes. La xifra són les idees escrites a mà; les cartes de paraules i de frases es munten soles amb el vocabulari i les lliçons, i cadascuna s'explica a l'acte.
Per desenvolupar-se en situacions senzilles n'hi ha prou amb uns quants centenars de paraules ben sabudes, i amb un parell de milers se segueix bona part d'una conversa quotidiana. Més que el nombre, importa quines: les de la vida diària i les que serveixen per construir frases, com verbs, adjectius i connectors. Per això aquest vocabulari va per temes d'ús i no per ordre alfabètic.
No hi ha cap llista oficial des del 2010, però les referències que es fan servir calculen unes vuit-centes paraules per al N5, unes mil cinc-centes per al N4 i al voltant de tres mil set-centes per al N3, acumulades. Són orientatives i varien segons la font. A Hanasuka cada paraula porta un nivell, també orientatiu, per saber per on començar.
Perquè en l'ús real s'escriuen així. Algunes tenen un kanji fora de la llista d'ús comú, que gairebé ningú no fa servir; d'altres són paraules gramaticals o molt quotidianes que s'escriuen en kana per costum, com ある o いる. El vocabulari de Hanasuka escriu cada paraula com és normal veure-la escrita al Japó, no com es podria escriure.
En tongades petites i repassades: unes quantes paraules noves al dia, practicades en els dos sentits i tornades a veure l'endemà i al cap de pocs dies. Ajuda aprendre-les per temes, dir-les en veu alta i veure-les dins de frases. Les llistes llargues estudiades d'una tirada s'obliden de seguida si no es repassen.
Perquè el japonès distingeix la família pròpia de l'aliena. Quan parles de la teva mare amb altres es diu 母 (はは); per a la mare d'una altra persona, o per cridar la teva, お母さん. El mateix passa amb el pare (父, お父さん), els germans grans i el marit o la dona. El vocabulari porta les dues formes, o l'altra a la nota, perquè es vegi quan va cadascuna.
Sí. Cada paraula del llistat té el seu altaveu, amb la veu japonesa del dispositiu. Al qüestionari la paraula es pot escoltar quan és la pregunta i, quan era la resposta, sona després de contestar, per no regalar-la. En fallar es pot tornar a escoltar. La qualitat depèn de les veus japoneses que tingui instal·lades el dispositiu.
Un joc de cartes de Hanasuka. Cada carta afirma alguna cosa —que una paraula o una frase vol dir tal cosa, o una idea de gramàtica, pronunciació o cultura— i es llisca cap a la dreta si és cert o cap a l'esquerra si és fals. Cada carta es corregeix i s'explica a l'acte, i al final es repassen les que s'han escapat.
Sí. En acabar una ronda del qüestionari, o una partida de «Cert o fals», les paraules que han sortit es donen d'alta al repàs del dia, tant si s'han encertat com si no. A partir d'aquí tornen l'endemà i en intervals que s'allarguen, juntament amb les frases i els exemples de la teoria.
Cinc-centes frases amb la seva lectura, el seu àudio i el «quan es fa servir» de cadascuna.
Els 2.136 d'ús comú, amb les seves lectures, el curs i la freqüència.
El verb al final i les partícules manant. El temari complet, unitat per unitat.
S'hi entra amb Google, amb Apple o amb un correu i una contrasenya. No es demana cap targeta, perquè no hi ha res a cobrar.
Comença ara
