Teoria
Del «això és un bolígraf» a les formes condicionals, amb taules, diagrames i un mini-qüestionari de trenta preguntes per unitat. Repartides en N5, N4 i N3.
話 · parlar
Hanasuka porta dins 話, el kanji de «parlar». És una acadèmia sencera —teoria, escolta, parla, escriptura, kana, kanji, frases i història— muntada perquè el que estudies et surti quan parles, i no només en un examen.
Gratis i sense anuncis. Les visites només es mesuren si ho acceptes.
Un curs complet de japonès en català, de l'hiragana al nivell N3, amb la part que gairebé sempre falta: la d'obrir la boca. Cada frase s'escolta, es repeteix al micròfon i s'escriu, i el reconeixement de veu del navegador et diu si hi has arribat o t'hi has quedat a prop.
I una part que gairebé ningú explica: la història del país. Per què hi ha dos sil·labaris, per què un mateix kanji té tres lectures diferents o per què el Japó va estar dos segles tancat són preguntes d'història, no de gramàtica.
Cada bloc amb la seva xifra, i tots sumen al mateix progrés.
Del «això és un bolígraf» a les formes condicionals, amb taules, diagrames i un mini-qüestionari de trenta preguntes per unitat. Repartides en N5, N4 i N3.
Cada lliçó, tres vegades: s'escolta, es diu al micròfon i s'escriu. Les 314 frases es van acumulant, així que la lliçó vuit repassa també la tres.
Del Jōmon al Reiwa. Cada era acaba amb «què en queda, d'això, al teu japonès»: el katakana dels manlleus comença amb els portuguesos, i el japonès estàndard és la parla d'Edo.
Llistat, qüestionari de lectura i traçat a mà alçada. Els dos sil·labaris sencers, dakuten inclosos.
Els jōyō complets, que és la llista oficial d'ús comú: significat, on'yomi, kun'yomi, el curs en què s'ensenyen al Japó i la seva freqüència a la premsa.
Amb el que de debò cal saber: quan es diu cadascuna i amb qui. En japonès el registre canvia la frase, no només el to.
Per tema, classe de paraula i nivell, amb la lectura i la nota que evita l'error típic: el grup del verb, el comptador, la paraula que sona igual. Amb qüestionari en els dos sentits i un joc de cartes.
El que acabes entra al mall i torna l'endemà, als 3 dies, als 7, als 14 i al mes. Només el que has estudiat: ningú no comença amb cinc-centes targetes a sobre.
El catàleg de dalt diu què hi ha dins. Això és el que l'app fa mentre estudies, que és el que de debò separa un curs d'una llista de continguts.
Prems el micròfon, dius la frase i el reconeixement de veu del navegador la transcriu i la compara. Hi ha tres respostes possibles: bé, gairebé i un altre cop.
Cada frase, cada kana i cada kanji es poden escoltar, amb una segona velocitat més lenta per a les llargues. Al qüestionari d'escolta sona sense que es vegi escrit, que és el que s'assembla a entendre algú.
Furigana a tot el japonès del curs, i cap lectura inventada: es reparteix la que cada frase ja porta. S'apaga amb un toc el dia que vulguis llegir sense ajuda.
Sense sortir de la pantalla i sense preguntar-ho a ningú de fora: el diccionari va a dins i compon la traducció per peces quan la frase sencera no hi és inventariada.
El que estudies torna a aparèixer just quan estaries a punt d'oblidar-ho, amb intervals que s'allarguen si l'encertes. Només hi entra el que has acabat, així que el repàs no es converteix en un mur.
Triar entre quatre és reconèixer; escriure és recordar. Pots canviar de mode a cada qüestionari, i si escrius s'admet el que demostri que ho saps: kanji, kana o romaji.
Kana i kanji es dibuixen a la pantalla. No puntua, expressament: és perquè es faci servir sense la pressió de sentir-se mesurat.
El qüestionari s'atura i explica què ha passat, amb el motiu escrit per a cada pregunta. Encertar sí que avança sol, que allà no hi ha res a llegir.
Es desa al servidor, lligat al teu compte, així que comences al mòbil i continues al portàtil. I te'l pots descarregar sencer quan vulguis.
Si tanques a mitja ronda de vint, l'inici te l'ofereix quan tornes: les mateixes preguntes i per on anaves. O la deixes estar, i no torna a aparèixer.
Romaji, furigana, mida del text i idioma de la interfície, cadascun amb el seu interruptor. Es desen amb el teu progrés, així que no cal tornar-los a posar a cada dispositiu.
Un joc de cartes: cadascuna afirma alguna cosa d'una paraula, d'una frase o d'una idea del japonès, i es llisca cap a la dreta si és cert o cap a l'esquerra si és fals. Es corregeix i s'explica al moment.
Els llistats de kanji, frases i vocabulari es filtren per nivell, curs, situació, tema o pel que ja domines, i el qüestionari pregunta només sobre el que hi ha quedat. Així es repassen els kanji del N4 o les paraules que portes a mitges.
L'inici mostra el que portes pitjor del que ja has practicat —un kanji, una frase, una paraula— amb el seu marcador i un toc per anar a practicar-ho. Amb menys de tres intents no hi diu la seva.
No hi ha publicitat ni píxels de ningú. Les visites es mesuren amb Google Analytics només si ho acceptes, i es pot canviar quan vulguis. La tipografia se serveix des d'aquí i no des d'un CDN.
Explicacions per llegir abans de començar: què és cada cosa, com es llegeix i com es practica aquí. Amb les taules, el temari i el vocabulari, que surten de les dades del mateix curs.
El sil·labari corbat. S'aprèn en una setmana i amb ell s'escriu la gramàtica sencera.
El sil·labari angulós. Amb ell s'escriuen els manlleus, els noms estrangers i les onomatopeies.
Els 2.136 d'ús comú, amb les seves lectures, el curs i la freqüència.
El kana petit sobre el kanji. L'ajuda per llegir que no canvia el que estàs llegint.
El japonès en lletres llatines: útil la primera setmana, un sostre a partir de la segona.
Cinc-centes frases amb la seva lectura, el seu àudio i el «quan es fa servir» de cadascuna.
Les paraules del dia a dia per tema i nivell, amb la lectura, el significat i les notes que eviten l'error típic.
El verb al final i les partícules manant. El temari complet, unitat per unitat.
L'escala oficial explicada, amb quants kanji i quantes unitats cobreix el curs de cada nivell.
Tretze eres, del Jōmon al Reiwa, explicades pel que van deixar en la llengua.
Escoltar la frase, dir-la i que alguna cosa et digui si l'has dita bé.
Una unitat de teoria, una lliçó o una era. Al final hi ha un mini-qüestionari, i no s'aprova de miracle: el llistó és al 80%.
Quan falles, el qüestionari s'atura i t'ensenya la resposta amb el seu perquè. Encertar avança sol, que allà no hi ha res a llegir.
El que acabes entra al repàs del dia, tant si l'has aprovat com si no: la unitat que se t'entravessa és justament la que més cal repassar.
El progrés viu al teu compte i no en aquest navegador. Buidar l'historial ja no s'emporta per davant tres mesos de feina.
Veu japonesa, i a mitja velocitat quan va de pressa. Amb una regla: un altaveu no canta mai la resposta.
El reconeixement del navegador compara el que dius amb el que tocava, i admet el «gairebé» sense donar-lo per bo.
Kana i kanji es tracen a mà, al mòbil o amb el ratolí.
Selecciones qualsevol japonès de l'app i et diu què és, paraula per paraula. Sense preguntar-ho a ningú de fora.
Per deixar les rodetes quan ja no calen i llegir-ho en kana.
Cinc mides. El japonès petit no hi ha qui el llegeixi.
Una guia per a qui comença de zero: per on s'entra, quant de temps porta cada etapa, com repartir el temps, què costa de debò i com es practica parlar. Serveix tant si fas servir Hanasuka com si no; on l'app ajuda, es diu com.
El japonès s'escriu barrejant tres sistemes, i la porta d'entrada són els dos sil·labaris: l'hiragana, amb què s'escriu la gramàtica, i el katakana, que es reserva sobretot per al que ve de fora. Cada signe és una síl·laba sencera, i amb els que porten diacrítics s'escriu qualsevol so de la llengua. Convé començar per l'hiragana i no quedar-se al romaji més d'uns quants dies: serveix per dir alguna cosa la primera tarda, però amaga l'estructura de síl·labes sobre la qual s'expliquen els verbs i, passada la primera setmana, frena més que no ajuda.
El que funciona és poc i sovint: uns quants signes al dia, llegits en veu alta i escrits a mà, i tan bon punt se'n coneixen unes quantes files, llegir paraules senceres en lloc de signes solts. Hi ha quatre paranys que convé saber des del principi: は es diu «wa» quan és partícula, la っ petita no sona sinó que dobla la consonant, la ratlla ー allarga la vocal en katakana i ん compta com una síl·laba. A Hanasuka cada sil·labari té el seu llistat, un qüestionari de lectura amb marcador per caràcter i traçat amb el dit, i el romaji s'apaga quan fa nosa.
Amb vint o trenta minuts al dia, i com a orientació i no com a promesa: els dos sil·labaris s'aprenen en dues o tres setmanes; el N5 de l'examen oficial, el de les frases bàsiques, arriba en uns quants mesos; el N4, que ja permet explicar què vas fer i demanar les coses amb cortesia, en uns altres tants; i el N3, on s'acaba el japonès del dia a dia, al voltant d'un any o una mica més des de zero. El que allarga cada etapa no és tant la gramàtica com el vocabulari i els kanji, que creixen molt d'un nivell al següent.
Dins de Hanasuka les etapes són els nivells, i tot va etiquetat amb el seu. Primer els kana; després, en paral·lel, les unitats de teoria del N5 i les seves lliçons parlades, amb el vocabulari d'aquest nivell i les frases comunes de les situacions que més faràs servir. En acabar una unitat o una lliçó, els seus exemples entren al repàs del dia. El menú t'ensenya quant en portes de cada nivell, així que es veu quan toca passar al següent. No hi ha res bloquejat: si ja en saps alguna cosa, pots anar a la unitat que t'interessa sense passar per les anteriors.
Es reté millor el que es repassa espaiat que el que s'estudia de cop, així que mitja hora diària rendeix més que tres hores el diumenge. Un repartiment que funciona: els primers minuts per repassar el que toca, que és el que es perd si es deixa; una altra estona per a alguna cosa nova, una unitat de gramàtica o una lliçó; i el final per dir frases en veu alta i escoltar. Els kanji i les paraules noves, en tandes petites i repassades l'endemà, en lloc de llistes llargues que s'obliden al cap d'una setmana.
A Hanasuka aquest ordre surt gairebé sol. A l'inici, el repàs del dia va a part i ocupa tota l'amplada, perquè és l'únic que caduca: et torna el que has acabat l'endemà, als tres dies, a la setmana, a les dues setmanes i al mes. Més avall hi ha la unitat i la lliçó que portes a mitges i el que portes pitjor del que has practicat. Cada qüestionari té la llargada que triïs, així que una ronda curta cap en qualsevol espera; i si es tanca a mitges, l'inici te l'ofereix quan tornes perquè continuïs per on anaves.
Per a qui parla català la pronunciació és la part fàcil: cinc vocals gairebé iguals que les nostres i pocs sons nous. La gramàtica és més diferent que difícil, perquè desapareixen el gènere, el plural i la conjugació per persona, i a canvi el verb va al final i unes partícules marquen el paper de cada paraula. El que costa de debò és el volum: milers de paraules sense cap semblança amb el català, llevat dels manlleus en katakana, i els kanji, que tenen diverses lectures segons la paraula on apareixen.
Dues coses més demanen temps i convé no prendre-se-les a la lleugera. La primera és la parella は i が, que no té equivalent en català i s'entén amb centenars d'exemples més que no pas amb una regla. La segona és el registre: la mateixa frase canvia de forma segons si parles amb un amic, amb un desconegut o amb un client, i equivocar-se no sona a error de llengua sinó de tracte. Per això les frases comunes de Hanasuka porten escrit quan es fan servir i amb quin registre, i la teoria dedica unitats senceres a pujar-lo.
Es pot acabar un manual sense haver dit mai una frase en veu alta, i aleshores la frase no surt quan cal. Parlar s'entrena com qualsevol altra cosa: s'escolta la frase, es repeteix imitant-ne el ritme i l'entonació, i es torna a repetir fins que surt sense pensar. El que més delata un principiant no són les vocals sinó la durada: en japonès cada síl·laba ocupa el mateix temps, la っ petita és un silenci que compta i les vocals llargues duren el doble, així que おばさん, «tia», no és el mateix que おばあさん, «àvia».
Sense ningú amb qui parlar, el micròfon ajuda. A Hanasuka cada lliçó té un exercici de parla: dius la frase, el reconeixement de veu del navegador la transcriu i l'app respon «bé», «gairebé» o «un altre cop». No jutja l'accent, sinó si se t'ha entès, i el reconeixement el fa el navegador, no l'app. Al costat hi ha el qüestionari d'escolta, que sona sense mostrar el text. I quan arribi l'ocasió de parlar amb algú, per exemple en un intercanvi lingüístic, les frases que ja has dit en veu alta són les que surten.
Quedar-se al romaji setmanes senceres, que endarrereix just el que cal aprendre. Estudiar kanji solts i per ordre de diccionari, en lloc dels més freqüents i dins de paraules. Memoritzar llistes de vocabulari sense frases, que s'obliden tan bon punt es deixa de repassar. Traduir paraula per paraula des del català, que dona frases correctes que ningú no diria. I saltar-se les vocals llargues i la consonant doble perquè «s'entén igual»: moltes vegades no s'entén, perquè canvien la paraula.
L'altre error és de plantejament: mesurar-se només per l'examen. El JLPT no té part oral ni escrita, així que es pot aprovar un N3 sense saber demanar un cafè en veu alta; convé prendre'l com una referència de per on vas i no com la meta. I l'últim, el més comú: deixar el repàs per quan hi hagi temps. El que no es repassa es perd en pocs dies, i recuperar-ho costa més que haver-ho mantingut. Per això el repàs va primer i la matèria nova, després.
Això sol ser a la lletra petita. Aquí és en lletra normal.
Ni píxels de publicitat ni xarxes socials incrustades. Google Analytics només es carrega si ho acceptes.
No se li demana a Google Fonts: demanar-l'hi li lliuraria l'adreça IP de tothom qui obri la pàgina, i això s'hauria de declarar.
I en dos llocs comptats: si tries entrar amb el teu compte de Google, i al formulari de contacte, l'antispam del qual és seu. A la resta del web el teu navegador no parla amb ningú més.
El reconeixement de veu el fa el navegador, i alguns envien l'àudio als servidors del seu fabricant. No ho controlem, així que ho diem.
La sessió i la còpia local del progrés no necessiten permís. Mesurar les visites sí, així que es pregunta abans, amb «Rebutjar» tan a mà com «Acceptar», i es pot canviar des del peu.
Descarregar tot el teu progrés és un botó. I esborrar el compte l'esborra de debò, no l'apaga.
Res. No hi ha pla de pagament, ni prova de set dies, ni un botó que es posi taronja a la cinquena lliçó.
一期一会 (ichigo ichie): cada trobada és única. Si la teva amb el japonès va començar aquí, ajuda que continuï sent gratis.
DonarNo. Es comença per l'hiragana i per «això és un bolígraf». Si ja en saps, el cercador i els filtres et porten directe al que se't resisteix.
La teoria va etiquetada del N5 al N3 i els kanji del N5 al N1, així que sí, serveix per preparar-se. Amb una reserva que convé saber: el repartiment de kanji per nivell és una reconstrucció, no un document oficial. La Japan Foundation va deixar de publicar llistes de kanji el 2010 i aquesta és la llista de facto, així que altres llistes difereixen en algun caràcter.
Per a la part de parla, sí, i un navegador que ho admeti (Chrome i Safari van bé). Tota la resta funciona sense.
Sí, i està pensat primer per al mòbil. En un ordinador s'hi afegeixen dreceres de teclat, però no hi falta res a la pantalla petita.
En un servidor propi, en un fitxer teu lligat al teu compte. Sense bases de dades de tercers ni serveis al núvol pel mig. Te'l pots descarregar sencer quan vulguis.
Jordi Salord, desenvolupador d'aplicacions. Hanasuka no és cap encàrrec ni cap producte: és l'eina que a ell li hauria calgut per aprendre japonès des del català, i l'escriu i la manté ell. La resta de la seva feina és al seu web: jordisalord.com
Com a frase solta, no del tot, i val la pena dir-ho. 話すか (hanasu ka) entre amics amb molta confiança passa per «què, parlem?», però dit a un conegut, a algú més gran o a un desconegut sona sec, gairebé una exigència; i dit per a un mateix vol dir més aviat «parlo o no parlo?». Per convidar, el natural és 話そうか (hanasō ka). Com a nom el compte surt a l'inrevés: no va adreçat a ningú, es llegeix net en català i porta dins 話す, «parlar». Està triat a consciència, no per descuit.
La teoria, les lliçons parlades i el vocabulari cobreixen del N5 al N3 del JLPT, que és on s'acaba el japonès que es fa servir cada dia: presentar-se, comprar, moure's, explicar què ha passat i seguir una conversa normal. Els kanji arriben fins al N1, perquè hi és sencera la llista oficial d'ús comú. No hi ha simulacres d'examen amb el format oficial.
Amb vint o trenta minuts diaris s'avança bé, i rendeixen més que una sessió llarga a la setmana. Un bon ordre és començar pel repàs del dia, continuar amb una unitat o una lliçó i acabar dient frases en veu alta. Els qüestionaris tenen la llargada que triïs, i si en tanques un a mitges, l'inici te l'ofereix quan tornes.
Totes dues coses. Hi ha un vocabulari propi per temes, classe de paraula i nivell, amb la lectura, notes d'ús i un qüestionari en els dos sentits, a més de les frases comunes i les de cada lliçó. I «Cert o fals», un joc de cartes que pregunta pel significat de paraules i frases i per idees de gramàtica, pronunciació i cultura.
Res de dolent: no hi ha vides ni càstigs. Quan falles, el qüestionari s'atura i explica el perquè de la resposta. Una unitat es dona per completada amb un 80% al seu mini-qüestionari, i es pot repetir tantes vegades com calgui amb altres preguntes triades a l'atzar. El que acabes entra al repàs tant si l'has aprovat com si no, perquè el que s'entravessa és justament el que més convé repassar.
Es pot saltar. Els nivells ordenen i mesuren, però no bloquegen res: qualsevol unitat, lliçó, era o llistat s'obre quan vulguis. L'ordre suggerit és el dels nivells, del N5 cap amunt, perquè cada unitat dona per sabut l'anterior; si ja en saps alguna cosa, els cercadors i els filtres et porten directament al que et falta.
S'hi entra amb un correu i una contrasenya, o amb el compte de Google. En un minut ets a la primera unitat.
Entrar a Hanasuka